Editorial

UN MÓN LOW COST

Low cost? Vols, roba, tecnologia, tractaments de bellesa, assegurances, hipoteques, tarifes de telefonia, pàrquing d’aeroports, lloguers, tot tipus d’activitats… Vivim en un món d’experiències low cost; era evident que això tindria un èxit assegurat. Ha passat de ser una idea a ser un model de consum cada vegada més estès i més compartit per la majoria dels consumidors de qualsevol producte. El low cost ens ofereix un ventall de possibilitats de compra molt ampli i, sobretot, molt assequible.

A més, podem dir que el low cost és un procés “total”, la millor manera de fer publicitat de les empreses que ofereixen productes low cost és de boca en boca, i/o, de “clic en clic”. Internet i les xarxes socials són una important plataforma de llançament de productes. La cultura del baix cost s’està consolidant i expandint per tots els àmbits de consum a una velocitat terrorífica. Hi ha diversos professionals del sector de la comunicació que ja fa temps que expressen la seva preocupació per la situació. Cal destacar la presència de la crisi econòmica que agreuja tota situació. A nosaltres també ens preocupa.

Quant al món periodístic, posar en relleu que quan hi ha menys inversió es redueix considerablement la investigació. També, es restringeixen els desplaçaments, els enviats especials, no es contrasta la informació… Un cost baix fa que la qualitat disminueixi. Tot això on ens porta? A l’escassetat de reportatges extensos, amb bon material i ben treballat per aconseguir un treball diferenciat i propi.

Si hi ha menys feina, hi ha menys personal. L’assumpte de la “multifuncionalitat”. No ens preocupa la idea d’un professional que sigui molt versàtil en diferents i variades disciplines dins del sector de la comunicació; sinó el fet que a aquesta tendència s’hi ha arribat per una necessitat, enlloc de per una estratègia de futur. Quan passa això no es busca l’excel·lència, sinó “allò que s’adapta millor a cada moment.”

Referent a la publicitat low cost, no ens consideraríem gaire agosarats si diem que l’únic que ha fet és començar. La crisi també ha influït en el fet que el low cost es consolidi en aquest sector de la comunicació, però no ha estat la única causa; les noves tecnologies, com ja avançàvem al principi, han ajudat en aquesta transformació. Internet, oferint les xarxes socials, ha obert un “nou món” de possibilitats de publicitar-se i la publicitat tradicional n’ha sortit molt perjudicada. Ens trobem en un moment en què hem de reinventar la publicitat, ser creatius i emprenedors.

L’àmbit cinematogràfic i televisiu també té un creixent sector low cost. Amb l’aparició de la TDT, els canals de la televisió han augmentat exponencialment i els espectadors segueixen essent els mateixos. Per tant, ens trobem que l’oferta no va en paral·lel amb la demanda. Cada vegada hi ha més produccions low cost per “omplir” els nous canals existents i, això fa que baixi la qualitat. Per aquesta raó, una vegada més, pensem que estem en un moment en què és necessària la creativitat en la televisió i les ganes de fer les coses bé.

Aquestes ganes les podem extrapolar a qualsevol altre espai de la comunicació. És clar que les noves tecnologies estan canviant irremeiablement el cànon que fins el moment estava establert de l’àmbit comunicatiu. Cal il·lusió i empenta per fer front a aquesta cultura del low cost, no perquè desaparegui, sinó perquè la seva existència no suposi, forçosament, la decadència comunicativa.